La comunicació oral va més enllà de la transmissió d’un missatge via veu, es fonamenta en tres principis bàsics: el llenguatge verbal, és a dir l’articulació de l’idioma i la llengua com a base, el llenguatge no verbal, que es rep mitjançant el llenguatge del cos, les expressions, gesticulacions, moviments, manera de parlar i vestir, etc., i l’oratòria que és l’art de parlar amb eloqüència en el discurs. Aquests principis els trobem contínuament en el nostra dia a dia en la interacció social o professional. Com també la podem observar en el món polític a través dels mitjans de comunicació. En aquest últim el tractament del contingut en la creació de discursos són força més preparats amb l’ajut de professionals que en una comunicació personal improvisada.
Un exemple de comunicació oral política, que sol ser força correcte, són els discursos del president de Catalunya, Artur Mas. El següent vídeo mostra les declaracions de premsa del passat 12 de desembre que es van realitzar amb motiu de la data i pregunta de la consulta.
Aquestes declaracions eren prèviament molt esperades per la ciutadania catalana, i per tant el president havia de donar la talla portant a terme un discurs treballat i preparat. Des de el punt de vista de l’oratòria en podem analitzar varis aspectes.
Comença el discurs disculpant-se per el retard i agraint l’espera de tots. Punt positiu per el President. Això permet que el discurs es rebi amb ens altres ulls.
Utilitza una correcte organització del discurs, primer fa una breu introducció anunciant què dirà i en què consistirà la convocatòria de premsa, seguidament fa una primera intervenció com a president, desenvolupa i argumenta el seu missatge, i finalment fa una síntesi i conclou amb agraïments.
En quant la temàtica del seu missatge es centra en el tema d’interès principal, el referèndum. És un discurs breu i directe, però també vol crear una mica d’expectació i es fa esperar per donar a conèixer la pregunta i la data de la consulta. En la comunicació verbal es reforça molt amb aclariments, perquè el receptor entengui millor el missatge, així com amb l’ús de repeticions, per reforçar el que diu, i l’ús d’altres figures retòriques, com ara l’anàfora o l’anadiplosis. L’ús de metàfores o expressions populars enriqueixen el seu missatge. És un discurs aparentment explicatiu però té indicis persuasius.
Respecte la comunicació no verbal Mas no és estàtic, pretén utilitzar una expressió protocol·lària, per tal de guanyar credibilitat davant de l’opinió pública. Té un cert carisma que el caracteritza. Acompanya el seu discurs amb unes mans enèrgiques i segures, sense ser excessives, i manté una posició corporal neutral: amb els peus fixes a terra i de cara. Fomenta les expressions facials per donar sentit a un tema important que li dona sentit de responsabilitat. En el seu discurs utilitza un to dialogador, fa silencis per fer èmfasis i accentua les paraules clau en harmonia amb el llenguatge del seu cos. Remarca i reforça el que diu amb les mans, com per exemple quan diu “dos” també ho fa amb els dits. També mostra les zones planes, com ara el palmell de la mà en senyal de bona voluntat. La mirada també és important, al haver-hi un important nombre de mitjans utilitza la mirada “tipu far” per tal de mirar a tothom de manera directa i emetre confiança. I tot això ho va acompanyant amb un tímid somriure.
Finalment, l’escenificació i posada en escena és encertada. El president va vestit amb un trage-jaqueta i corbata adient a la situació, l’ús del negre li dona una elegància i serietat. Respecte l’escenari, al ser en el Palau de la Generalitat, amb una bona distribució en l’espai de la resta de polítics i amb la senyera de fons li dona credibilitat i harmonia en el missatge que volen transmetre al públic. El missatge de la declaració que era molt important es va transmetre en directe i amb aquest escenari va aconseguir transmetre la seriositat.
Després de veure aquest exemple, ens adonem de la importància de l’ús de tots els principis de la comunicació oral. El portaveu, el discurs, l’escenificació i la gestualitat han de congeniar i estar coordinats per aconseguir l’èxit comunicatiu. Un llenguatge corporal que no acompanya el discurs, com per exemple estar completament estàtic comporta un discurs molt monòton, o bé, moure’s massa i fer gestos sense sentit mostrant nerviosisme tampoc té cap mena de credibilitat, com tampoc fer expressions que contradiuen el que s’exposa. Amb una actuació en públic el que es busca és convèncer i persuadir, per tant s’ha d’estar molt preparat per dur a terme un bon equilibri entre el llenguatge verbal i el no verbal, ajudat per l’organització del tema clau, la vocalització i l’escenificació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario