Catalunya s’obre per la ciutadania

Davant de la situació actual de la societat, on els personatges polítics ja no tenen cap mena de credibilitat, es parla de corrupció, fraus fiscals, de crisi,... El Govern es preocupa per a mostrar una bona gestió davant de la crisi de confiança política d’avui en dia.

Un tema que ha tingut força impacte durant aquest últim mes en l’agenda política, i per tant la mediàtica i la pública, ha estat la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon govern. Després de prop d’un any de tramitació parlamentària, aquesta llei ha estat aprovada en el Parlament Espanyol amb el recolzament del PP, CiU, PNV, Coalició Canaria, UPN i Foro. L’objectiu d’aquesta és canviar la conducta política d’Espanya, preveure la corrupció i regenerar la democràcia, que mitjançant un esforç col·lectiu es vol aconseguir una administració pública transparent. Assegurarà en els ciutadans l’accés a la informació oficial sobre les administracions com ara els partits polítics, la Casa Reial, els sindicats, l’Església o organitzacions empresarials.

Els oponents qualifiquen la Llei com una “operació de distracció en mig d’un dels majors casos de corrupció d’Espanya”, relacionat amb l’escàndol del “cas Bárcenas” i el suposat finançament del PP, i també com “una quartada del PP per no practicar la transparència, però parlar-ne repetidament d’ella”. Com també critiquen l’aplicació emmotllada de la norma, com per exemple, el tracte diferent de la Casa Reial com a institució pública o la carència de coses imprescindibles per a que es constitueixi. I en societat en general es percep com una escassa voluntat de l’Administració a ser transparent.

Un punt important dins la Llei i que ha generat un gran debat públic és el Lobbisme. Amb l’elaboració de la Llei de Transparència, i per tal de promoure-la, ha sorgit la proposta de crear un registre de lobbys i la regulació d’aquests. Fet que ha estat proposat per el PSOE, però finalment no ha estat aplicat per la cambra espanyola per la negació del PP. Ja que segons els populars són els partits polítics els qui legitimen l’enllaç entre la societat i els poders públics, i no pas els grups de pressió. En canvi, el Parlament Català té en compte l’opacitat política actual, ja que quasi un 90% del catalans creu que els organismes públics solen ocultar informació, i incorporarà els lobbys a la normativa catalana. Entenem com a lobby com la influència que s’exerceix per part d’entitats socials o privades per aconseguir influir el poder legislatiu i executiu per tal d’obtenir uns interessos particulars. Intenten influir en les decisions del govern, però no hi participen directament. Les persones especialistes en Relacions Institucionals, que són representatives de tercers en l’elaboració de polítiques públiques i treballen pels interessos generals, han de ser partícips d’un sistema obert, representar sense emmascaraments.

Actualment, ens trobem amb exemples clars de la capacitat influenciadora dels lobbys, i dels privilegis que gaudeixen alguns en l’àmbit polític, econòmic i financer, que es tracta clarament de maniobres especulatives que queden al marge del control públic i democràtic. L’Administració Pública ha de saber dels interessos de la ciutadania, però sense sobrepassar els límits dels suborns i sotmetre l’interès general al particular. Per aquest motiu el Parlament català guanya positivament versus l’espanyol. És necessari promoure una regulació i control en l’actuació de persones o institucions representatives d’interessos davant del Govern, l’Administració Pública o Les Corts. I això es garantirà amb la creació del llistat, el qual serà públic i de registre obligatori.  A més de la llista de lobbys, s’anunciarà públicament l’agenda i les trobades que facin els lobbys amb els càrrecs públics i diputats, i les contribucions que facin aquets en l’elaboració de la normativa. A més, també s’aplicaran sancions o destitucions a aquells que cometin infraccions greus. Un cop posada la Llei en pràctica al pròxim any, la informació relacionada amb els grups d’interès es trobarà fàcilment accessible i de manera gratuïta en el Portal de Transparència. Els professionals del lobbisme també han d'assumir aquest control. És un control que els va a favor en la seva imatge, perquè la corrupció i les males pràctiques de les empreses els perjudica. 

Per tant, és favorable l’aplicació d’aquesta nova llei? Sí, a més, tenim com a exemple a seguir a països on la figura del Lobby és ben contemplada, com a EEUU, Regne Unit, països nòrdics o Canadà, que són capdavanters en aquest aspecte i no obstant això són menys corruptes que el nostre país. En el cas de la UE des del 2008 existeix un registre d’uns 4.400 grups d’interès d’organitzacions socials, econòmiques i religioses que volen influir en el poder legislatiu. És una gran oportunitat per fer més transparents les relacions entre empreses i l’Administració Pública.

La problemàtica d’Espanya és que la imatge del lobby té poc renom, no se’n saben noms propis ni a què es dedica, o té connotacions negatives ja que treballa indirectament a la cuina a l’hora d’editar legislacions, encara que la influència de la política des de fora no és negatiu ni il·legal. Hi ha moltes poques persones amb capacitat d’influir, per això és habitual que es recorri a la cara més fosca del lobbisme, són les males pràctiques de donacions clandestines i favors d’alguns professionals del lobbisme a partits polítics. Si això es regula mitjançant un registre, és més fàcil veure les organitzacions que tenen actituds sospitoses i també per evitar arribar a una “lobbicràcia”.  

El lobbys tenen la capacitat d’influència de qui o d’allò que representen. Com a professionals només intenten convèncer i persuadir mitjançant arguments, persistència i honestedat. Si la ciutadania sap a qui representa el lobby, amb qui es troba, perquè i per quins motius es mou, probablement canviarien molts el tractes i decisions a favor nostre. S’ha de deixar de banda la idea d’influència i basar-se en la participació.

En definitiva, encara que les mesures de la Llei i el registre dels grups d’interès han sigut tardanes amb comparació d’altres països, per molt que es legisli no garanteix que es faci bé. Si s’aplica correctament la normativa a la realitat, sense aparentar una transparència i unes bones pràctiques, que no hi hagin parcialitats ni excepcions en la praxis, ens avalarà el dret a la informació pública de tots. Ja que com bé va anunciar el President Mas “Tot això es fa per intentar la qualitat democràtica i refer la confiança amb els ciutadans”, per tant per el bé social, i arribaríem a una Catalunya transparent i “lliure” de corrupcions. La Generalitat podria equiparar als EEUU i a institucions europees en aquest àmbit, nosaltres encara hi estem lluny, la pregunta és s’hi estem disposats a avançar-hi.

Font: http://www.ara.cat/premium/politica/Generalitat-registre-Parlament-transparencia-interna_0_1038496288.html