Davant
de la situació actual de la societat, on els personatges polítics ja no tenen
cap mena de credibilitat, es parla de
corrupció, fraus fiscals, de crisi,... El Govern es preocupa per a mostrar una
bona gestió davant de la crisi de confiança política d’avui en dia.
Un tema que ha tingut força impacte durant aquest últim
mes en l’agenda política, i per tant la mediàtica i la pública, ha estat la
Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon govern. Després de
prop d’un any de tramitació parlamentària, aquesta llei ha estat aprovada en el
Parlament Espanyol amb el recolzament del PP, CiU, PNV, Coalició Canaria, UPN i
Foro. L’objectiu d’aquesta és canviar la conducta política d’Espanya, preveure
la corrupció i regenerar la democràcia, que mitjançant un esforç col·lectiu es
vol aconseguir una administració pública transparent. Assegurarà en els
ciutadans l’accés a la informació oficial sobre les administracions com ara els
partits polítics, la Casa Reial, els sindicats, l’Església o organitzacions
empresarials.
Els
oponents qualifiquen la Llei com una “operació de distracció en mig d’un dels
majors casos de corrupció d’Espanya”, relacionat amb l’escàndol del “cas
Bárcenas” i el suposat finançament del PP, i també com “una quartada del PP per
no practicar la transparència, però parlar-ne repetidament d’ella”. Com també
critiquen l’aplicació emmotllada de la norma, com per exemple, el tracte
diferent de la Casa Reial com a institució pública o la carència de coses
imprescindibles per a que es constitueixi. I en societat en general es percep
com una escassa voluntat de l’Administració a ser transparent.
Un
punt important dins la Llei i que ha generat un gran debat públic és el Lobbisme. Amb l’elaboració de la Llei
de Transparència, i per tal de promoure-la, ha sorgit la proposta de crear un
registre de lobbys i la regulació d’aquests. Fet que ha estat proposat per el
PSOE, però finalment no ha estat aplicat per la cambra espanyola per la negació
del PP. Ja que segons els populars són els partits polítics els qui legitimen
l’enllaç entre la societat i els poders públics, i no pas els grups de pressió.
En canvi, el Parlament Català té en compte l’opacitat política actual, ja que
quasi un 90% del catalans creu que els organismes públics solen ocultar
informació, i incorporarà els lobbys a la normativa catalana. Entenem com a
lobby com la influència que s’exerceix per part d’entitats socials o privades
per aconseguir influir el poder legislatiu i executiu per tal d’obtenir uns interessos
particulars. Intenten influir en les decisions
del govern, però no hi participen directament. Les
persones especialistes en Relacions
Institucionals, que són representatives de tercers en l’elaboració de
polítiques públiques i treballen pels interessos generals, han de ser partícips
d’un sistema obert, representar sense emmascaraments.
Actualment,
ens trobem amb exemples clars de la capacitat influenciadora dels lobbys, i
dels privilegis que gaudeixen alguns en l’àmbit polític, econòmic i financer,
que es tracta clarament de maniobres especulatives que queden al marge del
control públic i democràtic. L’Administració Pública ha de saber dels
interessos de la ciutadania, però sense sobrepassar els límits dels suborns i
sotmetre l’interès general al particular. Per aquest motiu el Parlament català
guanya positivament versus l’espanyol. És necessari promoure una regulació i
control en l’actuació de persones o institucions representatives d’interessos
davant del Govern, l’Administració Pública o Les Corts. I això es garantirà amb
la creació del llistat, el qual serà públic i de registre obligatori. A més de la llista de lobbys, s’anunciarà
públicament l’agenda i les trobades que facin els lobbys amb els càrrecs
públics i diputats, i les contribucions que facin aquets en l’elaboració de la
normativa. A més, també s’aplicaran sancions o destitucions a aquells que cometin
infraccions greus. Un cop posada la Llei en pràctica al pròxim any, la
informació relacionada amb els grups d’interès es trobarà fàcilment accessible
i de manera gratuïta en el Portal de Transparència. Els professionals del lobbisme també han d'assumir aquest control. És un control que els va a favor en la seva imatge, perquè la corrupció i les males pràctiques de les empreses els perjudica.
Per tant, és favorable
l’aplicació d’aquesta nova llei? Sí, a més, tenim com
a exemple a seguir a països on la figura del Lobby és ben contemplada, com a EEUU,
Regne Unit, països nòrdics o Canadà, que són capdavanters en aquest aspecte i
no obstant això són menys corruptes que el nostre país. En el cas de la UE des del
2008 existeix un registre d’uns 4.400 grups d’interès d’organitzacions socials,
econòmiques i religioses que volen influir en el poder legislatiu. És una gran
oportunitat per fer més transparents les relacions entre empreses i
l’Administració Pública.
La problemàtica d’Espanya és que la imatge del lobby té
poc renom, no se’n saben noms propis ni a què es dedica, o té connotacions
negatives ja que treballa indirectament a la cuina a l’hora d’editar
legislacions, encara que la influència de la política des de fora no és negatiu
ni il·legal. Hi ha moltes poques persones amb capacitat d’influir, per això és
habitual que es recorri a la cara més fosca del lobbisme, són les males
pràctiques de donacions clandestines i favors d’alguns professionals del lobbisme
a partits polítics. Si això es regula mitjançant un registre, és més fàcil
veure les organitzacions que tenen actituds sospitoses i també per evitar
arribar a una “lobbicràcia”.
El
lobbys tenen la capacitat d’influència de qui o d’allò que representen. Com a
professionals només intenten convèncer i persuadir mitjançant arguments,
persistència i honestedat. Si la ciutadania sap a qui representa el lobby, amb
qui es troba, perquè i per quins motius es mou, probablement canviarien molts
el tractes i decisions a favor nostre. S’ha de deixar de banda la idea
d’influència i basar-se en la participació.
En
definitiva, encara que les mesures de la Llei i el registre dels grups
d’interès han sigut tardanes amb comparació d’altres països, per molt que es
legisli no garanteix que es faci bé. Si s’aplica correctament la normativa a la
realitat, sense aparentar una transparència i unes bones pràctiques, que no hi
hagin parcialitats ni excepcions en la praxis, ens avalarà el dret a la
informació pública de tots. Ja que com bé va anunciar el President Mas “Tot
això es fa per intentar la qualitat democràtica i refer la confiança amb els
ciutadans”, per tant per el bé social, i arribaríem a una Catalunya transparent
i “lliure” de corrupcions. La Generalitat podria equiparar als EEUU i a
institucions europees en aquest àmbit, nosaltres encara hi estem lluny, la
pregunta és s’hi estem disposats a avançar-hi.
